Pere Moratonas:

Pere Moratonas

El nostre estimat veí Pere Moratonas ha estat entrevistat a la revista l’Actual de Castellar del Vallès per la seva condició de Pilot Aviador i trajectòria. Enhorabona!
Entrevista de l'Actual per Rocio Gómez

Entrevista:

Ja somiava amb avions, de petit?
Des del pati de la casa dels meus pares veia passar i escoltava el soroll de les avionetes que s’enlairaven i aterraven a Sabadell. Alguna vegada m’havia escapat al camp de vol, a veure els avions. Aquelles experiències em van impactar i sempre vaig tenir ganes de saber què es sentia pilotant un avió.

· Però fins els 29 anys no va aconseguir la llicència de pilot, oi?
Tenia diners estalviats i havia format la meva família. L’estiu del 1977 em vaig proposar aconseguir la llicència aprofitant les vacances a la feina. Durant un mes vaig fer les 30 hores de vol i l’examen teòric. Semblava impossible fer-ho però ho vaig aconseguir amb molta tossudesa. Estudiava i volava dia i nit. Va ser molt intens però va valer la pena.

· Què se sent durant el primer vol?
El dia que l’instructor em va dir que volava sol per primera vegada, vaig sentir pànic i hauria marxat de l’aeroclub corrents. Després em vaig tranquil·litzar i vaig pujar a l’avió.

· Ha recorregut grans distàncies en avioneta?
Sobretot surto per Catalunya, tot i que he creuat Espanya. La travessia més llarga que he fet ha estat de Sabadell a Oporto.

· A banda de les avionetes de l’Aeroclub, té avioneta pròpia?
Set amics de l’Aeroclub vam comprar una Mooney M20-PP de 20 cv, a un bon pilot italià de Ginebra que es va retirar per problemes de cor. Ell mateix va portar l’avió de Ginebra a Catalunya. La nostra Mooney arriba fins a 300 quilòmetres per hora, és veloç i això permet que en un moment determinat puguis escapar d’una turbulència.

· Li agrada viatjar en avió de passatgers?
M’encanta perquè repasso mentalment el procés que farà el pilot i entenc què passa en tot moment. Si després tens la sort de conèixer el comandant i poder entrar a la cabina... És fantàstic!

· Acostuma a colar-se a la cabina amb el comandant?
Sabadell ha format a moltíssims pilots que treballen a Ibèria. Abans era més fàcil conèixer la tripulació i poder visitar la cabina. Des dels atemptats de les Torres Bessones és molt més difícil. Una vegada en un vol a Tànger el comandant va fer aixecar el pilot i em va deixar portar l’avió quan travessàvem Gibraltar.

· Ha tingut alguna vegada un accident?
L’avió és com una mare i perdona moltes errades. De vegades els avions volen millor sols. Si hi ha mal temps i entres en una turbulència, si deixes anar l’avió sortirà sencer, si el portes tu pot ser que es trenqui. És molt important saber quina és la teva limitació i donar per finalitzat un vol si no el veus clar, abans de córrer qualsevol risc, sobretot si no vas sol a l’avioneta. El millor vol és el que pots explicar perquè tornes a casa.

· Les estadístiques diuen què l’avió és un dels mitjans de transport més segurs.
Ahir no va haver-hi cap accident, però això no surt als mitjans de comunicació. Als diaris només es parla dels avions en negatiu, quan passa una desgràcia. En aquest moment moltíssims avions estan volant arreu del món a la vegada i no passa res. Pocs mitjans de transport poden fer tants trajectes amb tants passatgers i tenir unes xifres tan bones i sense accidents. El món de l’aviació és molt seriós i rigorós. L’Aeroclub de Sabadell forma pilots des del 1953 i no ha tingut mai un accident amb els seus alumnes.




 

Pere Moratonas