De la Poma al Piano de Cua

De la Poma al Piano de Cua

De la poma al piano de cua o com el GEGANT DEL PI et salva la vida

Un altre dels actes de Festa Major que enguany han tingut molt ressò entre els veïns i veïnes ha estat la xerrada musicada que Sebastià Soley va fer al patí de la cuina de Can Barceló. Soley, pianista autodidacta i forestal del Parc de Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac (Castellar del Vallès, 1972), ens va explicar el seu periple personal i professional, que el va portar de Sa Tina al Regne Unit.

Tothom va gaudir de les anècdotes i la proximitat que destil·lava i, sobretot, del rerefons de la seva història, on els valors han estat l’equipatge de mà que sempre l’ha acompanyat. El Sebas als 22 anys va haver de decidir entre una feina estable –li sona a algú això?- o la inquietud per una vida diferent, fora dels límits coneguts, tradicionals. Va escollir la segona opció i en aquest viatge d’eleccions van haver-hi 3 fets decisius: una inquietud musical mai satisfeta, canviar de destí a última hora (d’Escòcia a Londres) i passar gana. I, també, un objecte, una fruita i una cançó tradicional catalana: un piano, una poma -golden?- i “el gegant del pi”, l’única melodia que sabia tocar-hi.

A partir d’aquí, el Sebas va començar el seu aprenentatge musical autodidacta: encadenava “el gegant del pi” una vegada darrere l’altra en el piano d’un pub que tenia pomes sobre la caixa i que es menjava a les pauses. Els clients li demanaven cançons que no sabia, però gràcies a la seva bona oïda musical se’n va sortir. Ara qui el vulgui escoltar pot anar a l’Hotel Juan Carlos I o al Miramar. Si bé no pot viure al cent per cent de la música, aquest artista de Castellar pot dir amb certa satisfacció que el seu equipatge de mà té tot el que necessita: Valors personals, il·lusió, sentit d’humor, experiències,...

Presentació: De la Poma Al Piano de Cua [1.016 KB]




 

De la Poma al Piano de Cua. Una experiència de creixement personal. Sebastia Soley.